La veritat és que la sensació que ens queda després de realitzar una obra de teatre és inexplicable. T'envolta una mena de satisfacció, d'haver passat el tràngol, l'alegria per veure que tot ha eixit bé o molt bé. Es tracat d'un cúmul d'impressions que no saps molt bé com digerir. Els profes reconeixen aquell treball que has portat a terme, l'esforç que ha pagat la pena en veure el resultat, aquells a qui has estat perseguint durant tot l'any per demanar-los coses i més coses. A la fi ets com un malson per a la majoria dels teus companys, ho reconec. Però sens dubte, són ells, els meus alumnes, els qui et recorden les hores que hem passat junts, el cordó que s'estableix en cada classe de cada setmana durant nou mesos, els maldecaps que et fan passar perquè eixe dia no volen que isca res de res, perquè no se'n recorden d'allò que els havies dit el dia anterior, jo i les contínues lluites contra el seus peròs...Tot s'oblida. Veure'ls dalt de l'escenari et porta a un estat quasi maternal que no sé si us ha passat mai. Eixos són els xiquets que després d'hores i hores han aguantat la meua dèria teatrera i el meu perfeccionisme dramaturg. Han eixit i han donat tot allò que portaven dins, que ells no sabien que ho portaven i que ho han expressat com mai m'hagués imaginat. Després quan tot passa et queda una espècie de síndrome d'Estocolm que t'arriba a angoixar, com és possible? Per açò i per moltes altres coses, gràcies!
3 comentaris :
Angels!!!
Gracies a tu!!!!
Hola Àngels,
amb molt de retard i sota una calor asfixiant, he pogut trobar uns segonets per a dedicar-vos, ni que siga molt breument, unes impressions, i unes paraules d'agraïment a les dues professionals del teatre i als alumnes que hi han participat.
He gaudit moltíssim d'aquesta experiència, que personalment ha estat molt enriquidora. Sou unes profes que amb el teatre sabeu arribar als alumnes i motivar-los de tal manera que són capaços de sacrificar-se esplais, vesprades, fins al punt de demanar-ho perquè volen assajar i millorar. És en aquest sentit que tamé vull felicitar als alumnes "clotencs" perquè participen amb il·lusió en el teatre i arriben a assolir un sincer compromís tant amb l'assignatura com amb les profes.
Àngels que per fi me fet asò,m'ha agradat molt el text que has escrit ia que per a mi el teatre m'ajuda a fer-me sentir millor,i no sas cuan tire d menys el teatre,eixe cúmul d emocions que no jo se explicar,també he de donarvos les gràcies per traure d dins nostre eixa vena teatrera i saber traure el millor d nosaltres,ia que a estes edats és un poc dificil.
moltes gràcies per els moments que ens heu fet passar i que els tinc en la ment com si haveren sigut air..i gràcis per contar en nosaltres en les activitats extraescolars,això és el que més agraisc ,un bes molt fort.
Publica un comentari a l'entrada