Est, Oest, Sud i Nord. Mort...

Pareix que si no me pase jo per ací, no es pasa ningú. Així que me dispose a ficar un poema de Vicent Andrés Estellés:

La clau que obri tots els panys

Ja no hi ha més que això:
Mort.
Est,
Oest, Sud i Nord.
Mort.
Mort només.
Llocs de morts.
Uns llarguíssims rebosts plens de morts.
Morts per totes les bandes,
camuflats darrere unes flors.
Un dia,
però,
sorgiran dels seus llocs,
cauran damunt de les ciutats
-un avalot de morts-
i ja només hi haurà això:
morts.
Ells manaran,
tindran les seues Corts,
diran:
"Açò
és dolent i això és
bo"
i donaran faltes i bones.
Però ara esperen als seus llocs.
Esperen l'ordre de llançar-se.
Ha de venir un ordre nou.
L'instauraran els morts,
de la nit al matí,
un dia qualsevol.
Tot canviarà de dalt a baix:
els vius estarem sotmesos als morts.
Cal,
doncs,
fer-se amics entre els morts.